actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
exposició

Erutti, Frédérique Fleury, Judith Lesur i Marie-Françoise Prost-Manillier
“Faire comme si”
de l'1 de febrer al 15 de març de 2014

 
 

Lió és una ciutat fascinant i estranya. Qui algun cop s’hagi perdut per les seves traboules (una teranyina de túnels que forada el subsòl i travessa els patis interiors de la vila antiga) és molt probable que recordi i corrobori aquest regust enigmàtic. La tercera ciutat de França (o segona si en comptem la banlieue) és una ciutat de titellaires, espiritistes, revoltes obreres sagnants i embussos de trànsit monumentals. El seu llistat de fills il·lustres ens pot ajudar a prefigurar-ne una idea vaga, però prou interessant. Allí nasqueren els més alts mandataris d’imperis (dos dels més literaris cèsars romans, Claudi i Caracalla) i grans científics que donaren nom a teoremes i a unitats elèctriques (Desargues i Ampère). El seu important passat industrial tèxtil el representen l’inventor de la màquines de cosir i el d’un teler que ordia enrevessats estampats sense pintura (Thimonnier i Jacquard). Que s’hi menja tan bé com en cap altre lloc del país ho demostren que d’allí son el genial creador de “Gargantua i Pantagruel” (François Rabelais) o el més reconegut cuiner de tots els temps pre-esferificatoris (Paul Bocuse). És al ciutat de la llum i per això allí hi van créixer els pares del cinematògraf modern (els germans Lumière), un dels compositors de bandes sonores que sempre ens farà recordar la lluminosa majestuositat del desert (Maurice Jarre) i també un aviador-escriptor que s’hi va perdre en un per trobar-hi el més conegut dels prínceps (Antoine de Saint-Exupéry). Una mescla bella i inquietant, perquè la ciutat també ho és. Això sí, ni pastissers ni llaminers no saben que són les lioneses.

Al bell mig de la Croix rousse, pot ser el barri més carismàtic de tota la vila, hi ha la seu del col·lectiu “Le Transfo”. No deu el seu nom solament al fet d’ocupar el que va ser el primer transformador elèctric de la zona (de 1910), sinó també per la seva capacitat incansable de generar energia cultural. Vinculat (avant la lettre) a la xarxa europea d’espais de creació Kanîbal’hopox desde la seva etapa germinal, així com a grups d’activisme poètic (“Les (h)auteurs”). Manté així mateix importants llaços amb el món de l’arquitectura (és també l’atelier de l’arquitecte de ponts Jean-Vincent Berlottier) i participa en qualsevol esdeveniment artístic de la ciutat (el festival Resonnance de la Biennal de Lyon). Quatre dones creadores, amb una més que notable trajectòria artística, són les representants que Le Transfo ha escollit per presentar-se a La Xina A.R.T. Quatre perfectes mostres de la rica i polièdrica oferta creativa del grup. Erutti, escultora de grans formats i rotunditat poètica, coneguda pels seus treballs d’escultura pública, de ben segur que omplirà el nostre petit espai i la nostra anima amb una peça de grans dimensions. Frédérique Fleury és autora de treballs escultòrics, tant amb ceràmica com amb element tèxtils, d’una molt peculiar morfologia i policromia, gairebé fractals. Per altra banda, Judith Lesur, creadora d’hipnòtics collages fotogràfics ens oferirà un vídeo d’animació inspirat en l’obra de Velázquez, Goya i Gaudí. I, finalment, Marie-Françoise Prost-Manillier, artista multidisciplinar (que ja va mostrar el seu treball a la nostra antiga seu, en una exposició del col·lectiu de Nîmes “4,barbier”) ens presenta una instal·lació pictòrica basada en el gènere de l’autoretrat. Tot plegat ho han titulat, com qui no vol la cosa, “Faire comme si”. No us podeu perdre aquesta excitant combinació si voleu saber de veritat qui son les lioneses.