actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
exposició
"Activant l’Espai Sagrat" / Pep Aymerich & Jordi Esteban
del 10 al 23 de octubre de 2013
 
 

La Xina A.R.T. te el plaer de presentar-vos una part del projecte “El Jo i l’Altre”, de Pep Aymerich & Jordi Esteban. Una proposta coral de Bòlit Centre d’Art de Girona i La Nau Côclea de Camallera, acollida a Barcelona per l’espai La NauU, de l’escola Llotja i pel nostre espai, també membre de Xarxaprod. Qui millor que la seva comissària, Clara Garí, per explicar-nos-ho tot plegat:

“Darrerament estem tots molt actius a la recerca de noves maneres de viure i sobreviure. A poc a poc algunes preguntes van prenent cos a la ment de moltes persones: qui sóc jo, qui és l’altre. Què vol dir ser individu i què vol dir ser una comunitat que es desplega en un món?

Comencem també a adonar-nos de la importància de l’arquitectura de l’esperit en la construcció d’una nova societat. Amb preocupació però també amb il·lusió sentim que rere l’amenaça d’una salvatge destrucció de les bases de la nostra vida social batega també l’esperança d’una oportunitat única de canviar les coses, i de fer-ho junts.

El Jo i l’Altre, exemple de cooperació entre els artistes, el Bòlit i la Nau Côclea arriba ara a Llotja i a La Xina A.R.T. Tant l’escola com la galeria tenen una llarga trajectòria d’intercanvis entre centres de creació i producció professionals.

El cicle mostra dos moments d’aquest desplegament de la pregunta per la identitat: a Tabernacle (Llotja) els artistes investiguen els límits del Jo conversant ritualment,cos a cos, en una activitat que té com a resultat la construcció creativa. La conversa -sense paraules- pren la forma d’una acció repetitiva i ritual, amb cera d’abella tova, que en acabar de solidificar-se conforma l’escultura.

Més tard, a Activant l’Espai Sagrat (La Xina) la pregunta per la identitat s’eixampla: l’abella fa de fil conductor d’aquesta pregunta per l’ordre natural de l’home a la natura i a l’univers. L’acció, i no només el resultat plàstic, és molt important en aquest projecte. És per això que els artistes entenen la inauguració com una performance i presenten a cada ocasió una proposta nova que compromet el resultat de l’obra però també el cos.

Urpflanz (Planta Original) deia Goethe, escultura social, deia Joseph Beuys. Imatge d’un cosmos harmònic on cada peça és allà on li correspon. Cada peça, és a dir, cada individu, cada grup humà, cada assentament urbà, cada animal, cada arbre i cada fulla. Ens és possible a nosaltres, comunitats occidentals del segle XXI i fer part d’un cosmos així? Impossible dir sí o no, però l’aspiració, aquí la teniu. Perquè al cor d’El Jo i l’Altre batega el desig, no tant de construir un objecte com de transformar-se un mateix. Actuar sobre la matèria; un procediment ritual que porta l’artista vers la metamorfosi del cos. Una vella pretensió, per cert, dels alquimistes.”