actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
exposició
"Menchen aus Sud-Südwest" / Benxamín Álvarez, Xesco Mercé, David Tarancón i Marc Vilallonga
del 13 al 22 de setembre de 2013
 
 

Per a aquest muntatge a la Kunsthaus de Colònia, convidats pels amics del grup "5orte", quatre dels membres actuals del col·lectiu han preparat una suggerent i assortida proposta, sota l'inquietant títol "Menchen aus Sud-Südwest", el qual pretén abordar el paradoxal tema de les relacions humanes entre persones que resideixen en llocs diferents. Per què sol ser més fàcil l'enteniment, o fins i tot l'amistat, entre individus i no tant així entre els pobles o les nacions? Des d'aquesta "terra de ningú " que és el món de l'Art, La Xina A.R.T us ofereix la seva polièdrica i calidoscòpica mirada sobre la qüestió que ens ocupa:

Benxamín Álvarez
(Fonsagrada, Lugo, 1957) , ens presenta, en un format allunyat del seu treball escultòric habitual, una llarga sèrie de dibuixos propers a l'estètica i al concepte del Còmic (quant a frescor en el traç i irreverència en el tema ). Una barreja explosiva i impossible entre el retrat expressionista d'Otto Dix o Grosz , el dibuix conscientment maldestre i, alhora, intel·ligentment afilat de Ramón Gómez de la Serna i la visió ultra lúdica del món del gran Robert Crumb .

Xesco Mercé (Ivars d' Urgell, Lleida, 1965 ) ens mostra la seva particular visió de les migracions humanes (i especialment de l'espanyola a Alemanya en els anys 60) amb "Antonio machine (la cançó de l'emigrant)". Fidel al seu personal llenguatge gràfic i sempre promiscu en la utilització de nous materials, l'artista compon una moderna vidriera davant del riu per mostrar un estrany "somni/màquina", articulat amb collage de radiografies i la seva omnipresent i irrenunciable sentit de l'humor.

David Tarancón (Barcelona , 1967) ens ofereix la seva particular visió del món del flamenc. Sobre tous suports cilíndrics d'escuma, orlats amb fragments de cançons, l'intricat traç del dibuix, que traspua en cada ziga-zaga la ubèrrima i característica iconografia de l'autor , ens remet a la imatgeria pagana. Recorda també als exvots populars pel seu virulent i primitiu cromatisme , la seva insondable significat i el seu esquemàtica i hipnòtica composició.

Marc Vilallonga (Barcelona, 1966) aborda dos temes de maridatge complex, el futbol i l'art. Però ell és un home amant del risc i és en aquests territoris on ell se sent més a gust. Amb aquest pretext aparentment massa fàcil de parodiar, a través de la fotografia manipulada per ordinador i el vídeo, aconsegueix extreure de tan aspre terreny de joc l'essència mateixa del fet creatiu: bellesa. I més encara (més enllà de la que puguin aparentar fornits atletes i els seus núvies models): bellesa intel·ligent.