actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
exposició
"Lauter Löcher (temps i forats)" / Svantje Busshof
del 4 al 20 de abril de 2013
 
 

No deixa de ser una bella paradoxa el fet que el més gran connaisseur de conceptes tan elementals i inassolibles com ho són l'espai i el temps, després de tota una vida dedicada al seu estudi, arribés a conclusions que els redefinirien de tal manera que, per a la majoria dels profans, resultaria encara més inabastable i desconcertant (i, alhora, atractivament misteriosa) la seva comprensió. Qui sap si per aconseguir un distanciament que facilités aquesta àrdua tasca d'intentar entendre ni més ni menys que una nova mecànica de l'univers, a Albert Einstein li agradava recórrer a un sistema estructural, en aparença diametralment oposat: el de la música.
Potser indagant en aquesta estranya i complexa confrontació de llenguatges i codis, que van des del críptic pentagrama a la frenètica digitalització, trobava el físic alemany la lògica visionària que abans Newton va trobar en una poma. Hi ha molts exemples d'aquesta estratègia d'investigació paral·lela, des del pintor Ingrés, el qual establiria càtedra en el tema amb el seu també famós violí, fins a personatges literaris com Sherlock Holmes o el capità "Jack" Aubrey, que buscaven sentit a la semiòtica criminal o al sempre inexplicable art de la guerra i al de la navegació a través del balanceig espasmòdic de l'arc sobre les cordes. Qui sap si un altre gran indagador d'abismes, com ho va ser l'escriptor Julio Cortázar, buscava en la trompeta el focus de llum necessari per trobar el camí més màgic en la seva xarranca.

La Xina A.R.T.
té l'immens plaer de presentar un projecte que aprofundeix de manera molt particular entre els abismes perceptius i estructurals existents entre el món de les arts plàstiques i la música. L'artista alemanya Svantje Busshoff ha trobat un peculiar bucle espai-temporal en un insòlit emplaçament, les tires perforades de les pianoles. Aquests aparells, que supuren certa atemporalitat, a la qual remeten les seves nostàlgiques aparicions en els relats de García Márquez, són el suport per a un treball que es qüestiona aquests elementals i insondables conceptes referits al principi d'aquest text. "Lauter Locher" és el títol d'una proposta que ens sorprèn pels seus inesperats canvis de registre, llegibilitat, sentit i funció. Una interessant composició de dibuixos i gravats que culminarà amb el concert de Pep Domènech i la seva pianola portàtil.

Algú va escriure un dia sobre Svantije, molt encertadament, per cert, el següent: "El seu treball es concentra en la investigació formal de tot tipus d'estructures, en els detalls que les componen i també en el buit i silenci entre ells. En un procés meticulós extreu detalls del seu entorn habitual (els foradets que produeix el corc en la fusta o les empremtes que deixen a la terra les taules d'una terrassa d'un bar estival quan ha acabat la festa). En el seu afany per voler comprendre les estructures a través de les seves més petites partícules, sotmet la realitat quotidiana a una dissecció poètica. Només en l'espai obert les formes, aïllades i estranyades de la seva lectura habitual, cobren un altre sentit i poden observar tal com són. En llibertat."

Un altre gran artista i home lliure, a cavall també entre dos universos expressius, John Cage, deixà dit que "no hi ha una cosa a la qual puguem anomenar un espai buit o un temps buit. Sempre hi ha alguna cosa a veure, una cosa que sentir. De fet, per més que tractem de fer un silenci, no podem aconseguir-ho ". El buit és, però, un tema clau en l'obra de Svantje Busshoff. Un forat és un buit petit. I heus aquí molts, molts forats.