actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
exposició
"Factor Común" / Constanza Jarpa
del 13 al 29 de Juny de 2013
 
 

Qui sap si el conegut "instint de supervivència animal" sigui una de les raons per les quals la faula, aquesta composició literària alhora humil pel seu esquemàtica brevetat i,al seu torn, pretensiosa per la seva coda moralitzant, no ha deixat mai d'estar plenament vigent. El remot i bucòlic Hesíode, en Els treballs i els dies ja va utilitzar una narració protagonitzada per animals parlants per fer sàtira política. Potser és el prolífic Esop, a qui sempre recordarem amb l'aspecte de clochard que li va donar el gran Velázquez, el que va dotar a aquesta variant literària de l'ensenyament moral darrer (que no doctrina). La Fontaine o Samaniego, per citar els més anomenats, van continuar la tradició amb tenacitat proverbial. Altres grans entre els grans, com Swift o Carroll, van adaptar la fórmula a la seva prodigiosa i intransferible imaginació per enllaçar amb el que podríem anomenar el gran fabulista contemporani: Kafka.

Si bé és cert que potser sigui La metamorfosi l'obra que immediatament ens vingui a la ment, és probable que sigui Josefina la Cantora (Josephine, die Sängerin, oder Das Volk der Maus) el millor exemple del gust de l'autor txec per explicar històries de animals amb debilitats humanes. Josefina posseeix a més un plus exquisit, aborda un dels atributs més humans i inexplicables, la condició d'artista. La relació entre aquesta rosegadora artista i el poble és complexa i ambivalent, i serveix a Kafka per indagar en la naturalesa de l'art en contrast amb un poble que dubta en la seva valoració del mateix i de la pròpia figura de l'artista. En el nostre jove segle XXI podem trobar puntuals i exquisits exemples de fabulistes. En el llibre pòstum El gaucho insufrible (Anagrama 2003) del també vigentíssim Roberto Bolaño, trobem el conte El policía de las ratas, un deliciós relat policial que amaga el permanent afany de l'autor xilè per resoldre un altre gran misteri, el de la Literatura, o el que és el mateix, el de l'existència mateixa.

La Xina A.R.T. presenta l'obra de Constança Jarpa (Santiago de Xile, 1982), continuadora plàstica i tridimensional d'aquesta apassionant tradició creativa. Ella mateixa ens presenta el seu treball: "Factor Comú és una proposta instal·lativa que representa les societats de consum dins del sistema neoliberal. Sistema que promou les iniciatives privades sobre les públiques, afectant tant les activitats econòmiques com socials. Les societats contemporànies regides pel consumisme i la publicitat mercantil, fomenten l'adquisició competitiva de riqueses com a signe d'estatus i prestigi dins d'un grup social, portant a l'individu a la pèrdua d'autenticitat i autonomia, legitimant la moda no només com a tendència sinó com a estil de vida. Factor Comú simbolitza l'homogeneïtat del subjecte de les societats de lliure mercat, buscant reflectir aquesta idea de plaga, de ramat inidentificable en les seves particularitats, i que transita per un circuit infinit que es reprodueix en el temps i en l'espai. És una metàfora que convida a reflexionar sobre la pèrdua de la identitat en les nostres societats actuals. "