actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
exposició

L'Europa Caníbal
Kanîbal'hopox (Xarxa europea d'espais de creació contemporània)
4barbier (Nîmes) Christine Foulche i Dominique Nicolas
5orte (Colònia) Rolf Hinterecker
Grup independent de Berlín (Berlín) Loran Jacob
Meno Parkas (Kaunas) Arvydas Zalpys i Ceslovas Lukenskas
TPK (l'Hospitalet) Amparo R. Maján i Yelena Cvejic
DrapArt (Barcelona) Karol Bergeret i Norberto Fuentes
La Xina A.R.T. (Barcelona) Benxamín Álvarez, David Tarancón, José A. Troya, Marc Vilallonga, Toni Clos i Xesco Mercé
del 15 de setembre al 22 d'octubre de 2011

 
 

Quan Théodore Georget, fins llavors un innocu contable, va ser detingut com a autor del robatori d’un quadre pertanyent al Museu de Belles Arts de Gant, solament va encertar a balbucejar, a mode de justificació pel seu acte, que l’havia pres per menjar-se’l. Es tractava d’una natura morta de Willem Heda a la qual ja li havia retallat tres grans de raïm, que mai aparegueren. Aquest nou projecte de La Xina A.R.T., amb la col·laboració de setze artistes dels col·lectius que formen part de la Xarxa europea d’espais de creació Kanîbal’hopox (y de Drap Art com a convidat especial) en certa manera segueix el seu lisèrgic exemple.

L’EUROPA CANíBAL” consisteix en que cadascun dels participants ha realitzat una obra d’un metre quadrat, que, des de la seva òptica particular, aborda el tema que hem anat desenvolupant durant tota aquesta temporada (en la programació d’exposicions, en els intercanvis internacionals i en la nostra publicació “La Conxinxina”). Aquest no és altre que “El canibalisme il·lustrat”, altrament conegut com a homenatge, imitació, remake, cita, relectura, versió, escola, interpretació, assimilació, usucapió, clucaina, paròdia, pastitx, collage, apropiació, còpia o afusellament.

Aquestes peces seran exhibides al nostre espai de l’Hort de la Bomba per, en finalitzar la mostra, ser sortejades perquè cada artista receptor les treballi com a pròpies, durant dos mesos, canibalitzant-les, per aconseguir una nova, i de ben segur sorprenent, creació. Són, per tant, obres efímeres que desapareixeran d’aquí unes setmanes per transmutar-se màgicament en d’altres que s’exposaran també aquí, al mes de desembre, coincidint amb la ja setena edició d’“El basar del Xino”.

La nostra intenció i voluntat és que aquest treballs continuïn el seu periple per les diverses seus del nostre macro col·lectiu (a Nîmes, a Colònia, a Kaunas...) i passi per mans d’altres artistes, que se les facin seves, i vagin, de taller en taller, d’exposició en exposició, de ciutat en ciutat, si volen, tornant a casa com fills pròdigs amb la fesomia i el tipus canviats pels colors del viatge i del temps.