pequeño conflicto vecinal
exposició
Art domèstic
Benxamín Álvarez, David Tarancón, José Antonio Troya, Marc Vilallonga, Toni Clos i Xesco Mercé
del 16 de desembre de 2010 al 29 de gener de 2011
 
img1
img1
img5
img4
img5
img7

"Oh, benvinguts, passeu, passeu, / senyor Guernika i en Bodegó,
el Pallaso que ven globus, / la Platja maca i el Pom-de-flors,
...i la Ballarina amb patinet"
J.S. / M.V

Hom diu que l’home comença a ser-ho quan, en comptes d’empaitar mamuts i desparasitar parents, es posa a fabricar rudimentaris estris d’indubtable utilitat pràctica i, al mateix temps, i potser de forma paradoxalment necessària, comença a deixar els rastres de l’empremta del seu palmell i delinea les siluetes d’animals, mai més tan preciosament dibuixades, a les parets més ocultes de la seva caverna. Des de llavors, l’home ha tingut a la seva llar, ininterrompudament, algun tipus d’“Art domèstic”.

Aquest ens ha anat omplint la casa, com els convidats d’en Sisa, de forma atropellada i desigual. Hem heretat descolorides imatges de mística hagiografia castellana alhora que llampants demostracions de cinegètica britànica. Hem penjat reproduccions de l’art social més políticament compromès a la vora d’esmalts, ceràmiques i macramés de la més paradigmàtica banalitat. Ens han regalat el més aspre i embriagant dels aiguaforts i ens hem comprat la més aigualida i carrinclona de les aquarel·les.

Els tenim dins de casa. Ens avenim a que presideixin, de forma gairebé irrevocable, el nostre menjador o, simplement, tolerem que omplin els buits de la paret amb una discreció de fil musical. Els hi podem atorgar la importància del símbol, que referma identitats personals i de tribu, o els releguem a la vacuïtat de ser un tornassolat placebo contra l’horror vacui. Son aparadors lluminosos que mostren els tresors de la nostra memòria o bé amaguen caixes fortes, comptadors del llum o forats de sòrdid espionatge casolà. Tots plegats configuren el nostre museu íntim i, per tant, inexplicable.

Al voltant de tot això (i més encara, potser) per aquest sisè muntatge col·lectiu d’aquest fructífer i sempre sorprenent cicle anomenat “El Basar del Xino”, el grup que formen La Xina A.R.T. ens han preparat una instal·lació multidisciplinar al pis i al soterrani del seu nou espai, el seu nou arsenal de somnis, al carrer de l’Hort de la bomba, on el temps no compta ni l'espai i on, qualsevol nit, hi pot sortir el Sol.

img5
img5
img2
img3
img5