PROJECTA OMBRA
és el títol de la nova proposta col·lectiva
que LA XINA A.R.T. presenta per la 5ª edició
dEL BASAR DEL XINO
Segons algunes erudites reflexions, les fases (o objectes)
de relació entre lartista i el públic
ben bé podrien ser les subsegüents:
1. Lobra dart pròpiament dita.
2. Lanterior més la pròpia persona o personalitat
de lartista.
3. Les dues precedents més el procés de creació
de la primera.
4. El context general que engloba i amplia els tres anteriors
punts.
Òbviament aquests estadis no tenen un principi i un
fi definits, desapareixen i ressorgeixen de forma cíclica,
se superposen i es contradiuen, malviuen o conviuen, però,
com es diu ara, marquen una tendència general des dels
inicis de lanomenat art modern al, com a mínim,
polisèmic moment actual.
Alguns artistes estan miraculosament aferrats a la primera
de les variants i solament els coneixem, com a alguns escriptors
o cineastes de culte, per la seva pròpia obra. Professen
un compromès anonimat per que ningú ni res (ni
ells ni les seves circumstàncies) desviïn la mirada
del públic envers el seu treball. Altres creadors van
pel camí oposat i, voluntàriament o no, interpreten
un personatge que serà inseparable de la resta de la
seva producció. Exemples paradigmàtics serien
Dalí, Warhol o Hirst, amb diferents graus dencert
i interès.
La importància que va donar al procés delaboració
de les obres dart, des del Gestualisme a lAction
Painting, va obrir la ruta per a futures denominacions cada
cop més allunyades del tradicional concepte dobra
dart, en el sentit físic del terme: performances,
happenings, etc. I sobre el quart dels apartats només
recordar qualsevol de les grans exposicions més recents,
inconcebibles sense el seu making off i un feixuc dossier
de fotocòpies que ajudi lespectador a posar-se
en situació per digerir tot allò que veurà.
Però els temps corren de pressa i ja tenim una novíssima
cinquena fase: La projecció de lobra dart.
És a dir, la veritable importància de lobra
és directament proporcional a seva difusió.
Ja no importa lobra física (cada cop més
videogràficament efímera), ni el paio que lha
fet, ni com, ni on, ni quan, ni per què. Ara cal projecció,
i no al diaris (perquè no llegeix ningú), sha
destar penjat al Youtube (tantes entrades del google
tens tant vals) o sortir als minuts de la brossa dels telenoticiaris,
al costat del pintor que pinta amb les orelles o del gos vídeoartista.
Molt cops la part més noticiable de lart contemporani
és digna daparèixer a les inefables pàgines
del Mundo Singular de la revista Hola.
Hi ha qui sosté que lorigen de tot plegat naix
del cinema, concretament de Vicente Minnelli (o, potser caldria
dir, de Kirk Douglas) i la seva versió de Vincent Van
Gogh, el primer artista mediàtic post mortem. Per això
nosaltres, a La Xina A.R.T. encendrem la nostra particular
llanterna màgica i farem la projecció més
íntima de la nostra obra. A la 5ª edició dEL
BASAR DEL XINO no hi torbareu ombres xineses amb llumets de
Nadal ni referències pedants a la taverna de Plató.
Com cada any ho heu fet, en cadascun daquests projectes
col·lectius (sorgits com a alternativa als mercats
dart nadalencs), hi trobareu, com en la pel·lícula
dErnst Lubitsch, el basar de les sorpreses.