De les diverses variants de catalogació que poden patir els artistes i la seva obra, desestimant, ja d’entrada, les estrictament vinculades a paràmetres científics (espai, temps) o econòmics (cotització), no seria fàcil trobar la més idònia per a encasellar el treball de David Tarancón. El podríem definir, per exemple, com a artista figuratiu, encara que, compositivament, sembli perfectament abstracte. En tota la seva producció precedent, la figura, principalment humana o humanoide, pren preponderància entre l’arabesc incert, formiguejant i absorbentment espiral de la composició. Tanmateix el dibuix mai (ni en les seves etapes més monocromàtiques) s’imposa de forma clara a un color cada cop més assortit i protagonista.

Si pretenguéssim etiquetar-lo per les tècniques que sol usar, veuríem que ha utilitzat, indistintament i virtuosament, oli, retolador o tisores de sastre i que el volum ha anat guanyant espai (valgui l’obvietat) en les seves successives propostes. Ho hem anat veient des dels primers quadres encoixinats, en les obres sobre matalassos siluetejats o en les peces esquitxades per un fabulós i benigne vudú d’agulles de colors. David Tarancón es un dibuixant que traça els seus sinuosos frisos sobre tous objectes tridimensionals i/o un escultor que decora les seves creacions amb el trompeloeil d’una dimensió impossible, a la que sols podem accedir-hi amb unes sandàlies màgiques dansant un ball desconegut..

Però, al mateix temps, per la seva utilització del llenguatge i els seus signes i per les constants referències al flamenc o al hip-hop, podríem dir que és, també, un poeta i un músic. Els versos que en atzaroses tipografies emmarquen els seus penúltims treballs recorden tornades d’una música estranya, mescla de buleria gaditana i lelilí berber o remeten a fragments de converses caçades al vol en un passeig intercontinental pel barri del Raval. Tot “Un món per pensar”, amb el que aquest artista, un dels degans de La Xina A.R.T., torna a sorprendre’ns amb un muntatge singular. Entre coixins, textos i testos, apareixen estranys personatge de no menys estrany nom: Camarón, Huojbaba, Avealquitranada, Tontonbola, Anquilopies. Antiherois de cartró prestos a protagonitzar noves aventures.