activitat

presentació del llibre La Xina Art X anys
20 de maig de 2009 a les 20h. al Palau de la Virreina

 
 

A La Xina la ronden i segueixen, d'un temps ençà, les misterioses sigles A.R.T. Aquestes es corresponen (ja és hora que se sàpiga) al tan agosarat com pretensiós subtítol Art de Recerca Total . Aquest epígraf i alhora estendard (germà de la bandera que surt de la pistola i s'hi llegeix Bang!) aplega un col·lectiu d'artistes procedents de diversos camps de la creació que venim treballant més o menys malavinguts des de l'any 1996. La programàtica caòtica del grup germinal, reclutat pel Luis Casado, pretenia engegar una nova proposta associativa que impulses la creació artística emergent i alternativa de la nostra ciutat. Amb aquest plantejament, que no era cap novetat a indrets com Berlín o Amsterdam, volíem autogestionar un espai obert al públic i realitzar-hi, sense cap mena d'intermediaris, tot un ventall d'activitats que no fos restringit a una simple concatenació més o menys coherent d'exposicions temporals.

El sempre entremaliat atzar decidí que l'antiga comissaria del Raval fos la nostra humil però acollidora nova seu social. En aquest barri, que porta tatuada a la pell de les seves parets la seva condició canalla, vàrem posar la X del tresor al mapa cultural barceloní. Des del juliol de 1997 fins ara, una trentena de creadors de diverses procedències (estètiques, disciplinars i geogràfiques) han pres part protagonista en aquesta venturosa i erràtica empresa. Els Xinos, però, hem estat acompanyats des de sempre, per una munió incomptable i inoblidable d'altres artistes, de mediàtics i de refusées , de conscienciats i de frívols, d'experimentals, d'incendiaris, de militants, d' amateurs o de mexicans que han pogut mostrar el seu treball i la seva obra en el més d'un centenar d'exposicions, entre individuals i col · lectives, que s'han presentat al nostre espai. Companys, a baix de la barricada i a dalt del tobogan, que han col · laborat en les més de quarantena d'exhibicions, activitats, festes i disbarats que hem realitzat fora de casa nostra.

Durant aquets anys, hem estat sol·lícits veïns del barri (ArtDeNit al Raval o RiberMusic), exemplars vilatans (BAC , NewArt a l'Hotel Barceló-Sants o I Mostra d'art sonor i visual del Convent de Sant Agustí) i, fins i tot, cívics ciutadans del món (ARTE, Mostra de performance A.R.T.T. de L'Hospitalet o IVARTS a les terres de Ponent). Hem estat representants musicals ( Music in the China Box ), mestres d'escola (els tallers pedagògics La Xinaxinorri ), firaires (la paròdia dels mercats d'art nadalencs El Basar del Xino), cuiners (CuCurrúCuCúPaloma), cantants flamencs (¡Bienvenido Mr. Allen!), guerrers (Els 7 samurais) i ninotaires (el festival de cinema d'animació Xinacittà ). La nostra ha volgut ser una porta oberta, un trampolí de salt d'esquí per on s'hi han llançat llibres, còmics i fanzines, música enllaunada i en directe, representacions teatrals, recitals de poesia, performances, projeccions de vídeo, festivals de dibuixos animats i d'altres propostes de tan lloable sentit ètic com de   dubtosa legalitat.

El nostre esperit penell ens ha fet voltar per la provinciana Lleida i la europea Brusel · les, hem estat al cosmopolita Paris i al metropolità L'Hospitalet, ens han rebut l'Excelentíssim Ajuntament de Logroño i ens han acollit a l'Hospital Psiquiatric Julio de Matos de Lisboa. La nostra voluntat de compartir neguits i de bescanviar experiències ens ha posat en contacte amb agrupacions creatives de tota mena i condició. Com a mostra un mostrari de botons: El Purgatori de València, Contemporánea de Granada, Abisal de Bilbao, Escultores do Valle do Sil d'Ourense, El Ateneo de La Laguna de Tenerife, Associació per a les Arts Contemporànies H de Vic, Can Serrat d'El Bruc, MX Espai , el 22A i Colectivo Psicoplástico de Barcelona i Galleri uten naven (G.U.N.) d'Oslo.

Capítol apart es mereixen els nostres vells amics, actuals socis i futures llegendes 4Barbier de Nimes i TPK de l'Hospitalet de Llobregat, amb els quals hem engegat un projecte de nom impronunciable, un coet de metxa curta i volada espiral i infinita, una locomotora de llustrosa maquinària dadà, una comunió perfecta entre el Parkinson i la nitroglicerina, un circ de malabars d'estació espacial i un arma carregada de futur anomenada KaNiBaL'HoPoX.

Deu anys de feina (que, de fet, pels que saben matemàtiques són més aviat dotze) costen de resumir en una presentació com aquesta, que prou llarga està resultant. Per això, no solsament hem fet el llibre, sinó que també hem fet la pel · lícula, que adjuntem amb el catàleg. Tot a l'ample!. I dit això, potser només cal agrair a tothom que ha fet possible aquest projecte col·lectiu i, especialment, a tots els que ara sou aquí per celebrar-ho plegats.  Gràcies a tothom!