"Si algun dia creus saber, finalmen, qui ets,
no cal que venguis el mirall "
Tom Waits

La identitat pot ser que sigui al perfum lleument acètic de les velles fotografies, al gemec de trombó que emet la pell d'un divan, al sabor sec del glop de saliva que precedeix als primers compassos d'un himne, a l'horitzó oceànic que s'albira a través del coll d'una ampolla o a l'humitat volàtil d'aigua de colònia dels cabells d'un nen acabat de pentinar.

La identitat es pot buscar a la frescor de la cel·la d'un convent o al calor sufocant d'un estadi. Es pot trobar a l'olor familiar de l'encens o a l'aroma exòtic del sàndal. Es pot perdre al xiuxiueig d'un dit sobre la pàgina d'un llibre o al fragor d'una ciutat que ja ha despertat. Es pot recobrar al punt de sal del brou d'una mare o al gust massa dolç d'una cigarreta compartida. O, fins i tot,   es pot reinventar a la fosforescència irisada de la boira que embolcalla el camí o al gris de ciment dels gargots que dibuixa nostre llapis.

La identitat és quelcom tan seriós com ho és la impostura t tan transcendent como ho és l'anonimat.

No n'hi ha prou amb cinc sentits per trobar el sentit a tot aquest assumpte.