exposició

Context / Elena Balsiukaite-Brazdziuniene, Greta Grendaite-Vosyliene, Patricija Gilyte, Rolandas Karalius, Tomas Pabedinskas, Donata Purvaneckaite & JUrate Veteikyte, Airida Rekstyte i Laisvyde Salciute i Tadas Vosylius
curators: Kristina Budryte-Genevice, Kotryna Dzilavjan i Arvydas Zalpys
del 9 al 31 de juliol i del 10 al 26 de setembre de 2009

 
 

L'any passat es va celebrar "Kaunas in art: Context", un certamen cultural de gran format que aplegava, a la ciutat lituana, un gran nombre d'exposicions i d'activitats artístiques. Bona part de la responsabilitat del projecte la tenia la galeria Meno parkas . El text de presentació del festival proclamava, amb envejable gosadia, que la cultura és el motor que dinamitza l'evolució d'una societat, alhora que ajuda a la seva comprensió i li dona sentit i coherència. El muntatge volia reflectir les tendències de totes les arts visuals contemporànies, incloent artistes de diferents edats, procedències i camps de la creació. El pretext per poder reunir el major nombre possible de punts de vista sobre allò que anomenem Art contemporani va ser la pròpia ciutat, el país, la realitat immediata y, per què no?, la realitat somiada o desitjada. En una paraula: allò que ens envolta i que anomenem "context".

Una petita però selecta representació d'aquest interessant i ambiciosos programa arriba a Barcelona, formant part d'una altre gran projecte associatiu, la Xarxa Europea d'Espais de Creació Contemporània, Kanîbal'hopox . A La Xina A.R.T. podrem conèixer l'obra de deu artistes (majoritàriament dones) que utilitzen la fotografia, el vídeo o la instal·lació per reflexionar sobre temes tan dispars como atractius: El passat soviètic, l'estadística de suïcidis, les atzaroses relacions familiars, els grans i nous centres comercials, la poesia del segle XIX o la fragilitat dels símbols arquitectònics identitaris.

Conta la 351ª de "Les mil i una nits" la historia dels dos que van somiar: Un home d'El Cairo abandona casa i feina i s'encamina a Isfaján, en busca d'un fabulós tresor que li ha estat promès en un somni. Després de múltiples avatars l'únic que troba a Pèrsia és una dolorosa pallissa i la burla del seu carceller, que se'n riu de la seva desgraciada innocència i credulitat. Ell també té un somni recurrent sobre les riqueses que trobarà a sota d'una font en un pati d'una casa a Egipte, però mai ha estat tan il·lús com per deixar-se guiar per tan descabellada profecia. Però és just en aquesta revelació on el nostre home troba la clau del seu somni.

La casa del somni del carceller no és cap altra que la seva i al seu jardí, després del rellotge de sol i de la figuera, trobarà a sota de la font, quan torni, el tresor que cercava. Qui sap si en les imatges que arriben del petit i remot país bàltic no trobarem (entre enormes edificis, grafitis urgents, reflexos a l'aigua, silencis d'església, veus del bosc o embalatges asèptics) un signe familiar o un senyal indesxifrable que sigui la clau de la nostra pròpia realitat o del nostre propi desig.