exposició
José Antonio Troya / Zas!
del 28 de febrer al 5 d'abril de 2008
 

"Mai he pogut pensar ni una sola frase al meu taller.
Sempre escric mentre passejo."
Robert Walser

L'autor suís que treu el cap en la cita preliminar és un bon exemple de com una trobada casual, una anècdota rutinària o un petit esdeveniment experimenten una màgica mutació, als ulls del observador creador, i són el trampolí de salts d'esquí per a una futura producció d'una obra. Aquest breu moment reporta a l'artista una sensació solament comparable a la que el personatge borgià Carlos Argentino Danieri va tenir quan va descobrir un aleph (un punt on són tots els punts del univers)   al soterrani de casa seva.

Hom ha anomenat aquest fenomen, de forma bastant desafortunada, "inspiració", encara que soni maldestrament a mecànica anatòmica respiratòria. Alguns, com Picasso, la desestimen convertint-la en un poètic eufemisme de "treball" (És millor que la inspiració t'arribi quan tens el pinzell a la mà) i altres, com Hitchcock, amb la seva pomposa i irònica humilitat, la prefereixen al feixuc fet físic de realitzar l'obra en sí (El rodatge d'una pel·lícula no té per a mi cap interès).

José Antonio Troya va més enllà d'aquest concepte i aquesta discussió, extrau del seu sarró un ventall de propostes, tant a nivell formal com conceptual sobre el fet creatiu des del seu inici. En primer lloc veiem una sèrie de fotografies manipulades, fosques instantànies a les que s'hi superposa un dibuix articulat per un eixam de punts blancs. El seu onomatopeic títol (Zzzas!), gairebé homònim del de la pròpia exposició, evoca un despertar sobtat, on la imatge imprecisa creada per la xarxa de punts trenca el silenci del paisatge encara adormit.

Per una altra banda ens presenta la sèrie "Stalker" (com el film de Tarkovski), una nombrosa col·lecció de dibuixos fets amb bolígraf inèdits, produïts en els darrers deu anys. Són breus registres d'idees sorgides durant el procés d'execució dels mateixos i que, a partir de la seva plasmació, poden devenir obres més elaborades. El conjunt forma una espècie de camp per on passem esquitxat de petits fragments de pensament.

Completen la mostra tres obres de gran format, sobre polièster o teles diverses, on l'autor desenvolupa la seva particular iconografia personal, molts cops fruit i conseqüència del seu treball de dibuix, que, sigui quin sigui el seu grau de sofisticació en la factura, sempre conserva la llum fresca d'aquell moment primigeni. Una lluminositat estranyament bella, com l'encegadora   i famosa fotografia de Walser, que jau mort   darrera dels seus darrers passos.