exposició
David Tarancón / Lamentos y flamencos
del 15 de maig al 14 de juny de 2008
 

"Clávame alfileres, mi amor,
que de cada gota de sangre brotará una flor"
Manuel Balmaseda

A vegades la veritat sembla mentida. Quan la trobem en un grau de puresa tal que gairebé frega el seu estat elemental, la seva simplicitat ens deixa perplexos. Aquesta copla de Balmaseda, trobada per atzar durant el procés de redacció d'aquesta nota, és l'exacte extracte alquímic que sintetitza, amb una rara i secreta fórmula magistral, tota l'obra que DAVID TARANCÓN ha preparat per a aquesta mostra, fins al punt de semblar més el punt de partida del seu treball que un possible veredicte posterior a la seva contemplació o un jaleo flamenc que remati el cant.

"LAMENTOS Y FLAMENCOS" es composa d'onze peces elaborades sobre el suport tou de l'espuma de matalàs amb el denominador comú que descobreix ja el títol del muntatge: el lament. El lament presentat tipogràficament en les coples flamenques que enmarquen cada quadre, el lament que aflora a través de l'intrincat traç del dibuix, que bessa en cada zigazaga la ubérrima i característica iconografía del autor i el lament físicament palpable en les siluetas de plantilles que algun cop acariciaren peus sufrits.

Les peces recorden la imagineria pagana així com alguns exvots populars pel seu virulent i primitivu cromatisme, el seu insondable significat i la seva esquemàtica i hipnòtica composició. Cercles concèntrics amb un entramado de pintura, cera, feltre, espuma, cartró i flors de mentida clavades amb agulles de veritat. Materials d'una fragilitat que expressa el sofrimient i la tristesa i, al mateix temps, la màgia i el misteri d'una bellesa incontestable, com un estrany i envolvent somni amb ungles larguíssimes. A vegades la veritat sembla un somni.